![[]](img/image.png)
BRAQUEMARDUS, Acinaces, Gall. Braquemart, a Græco βραχύς, brevis et μάχαιρα, gladius. Statuta
Ecclesiæ Meld. ann. 1493. inter Instrum. Hist. Meld. tom. 2. pag. 515 :
Neque portent enses, Braquemardos, venabula, javelinas, aut alios invasivos baculos, per villas aut quævis oppida.
P. , 1766.
◊ Lit. remiss. ann.
1446. in Reg. 176. Chartoph. reg. ch. 496 : Ung grant coustel d'Alemaigne, nommé Bracquemart.Aliæ ann. 1398. in Reg. 153. ch. 222 :
Ledit Ogier aiant pendu un bazelaire ou Braquement à sa sainture, etc.Vide supra Bragamardus.