« »
 
[]« 2 bura » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 779b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/BURA2
2. BURA, Pilus, vel tomentum, Ital. Borra, Gall. Bourre. Chron. Placent. ad ann. 1388. apud Murator. tom. 16. Script. Ital. col. 581 :
Omnes alii cives Placentiæ, tam feminæ quam masculi, ..... nunc portant (caligas) cum puntis parvis, quæ puntæ, tam longæ quam parvæ, sunt plenæ pilorum sive Buræ bovis.
Vide infra Burra 1.