« »
 
[]« 2 carola » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 2, col. 181a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/CAROLA2
2. CAROLA, Chorea, saltatio, Gall. Danse, olim Carole ; unde Caroler, Ital. Carolare, choreas ducere. Hist. S. Mart. de Campis pag. 552 :
Ad ingressum sacelli Virginis matris, quod de chorea sive Carolla dicimus.
Lit. remiss. ann. 1378. in Reg. 112. Chartoph. reg. ch. 266 :
Une femme qui dansoit ou Caroloit, etc.
Vide Charolare. Querole, pro Carole, in vet. Poem :
Les Queroles commencent sur un fumier.