« 1 denarata » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans , et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 058c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/DENARATA11. DENARATA, ut Denariata, apud Thom. Madox Formul. Anglic. pag. 227. Sic
Denarate minute et grosse, Gall. Grosses et menues Denrées, in Charta
Hugonis Comitis Registetensis ann. 1233. de Maceriis supra Mosam e Musæo D. de
Cangé.

