« »
 
[]« 1 denarata » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 058c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/DENARATA1
1. DENARATA, ut Denariata, apud Thom. Madox Formul. Anglic. pag. 227. Sic Denarate minute et grosse, Gall. Grosses et menues Denrées, in Charta Hugonis Comitis Registetensis ann. 1233. de Maceriis supra Mosam e Musæo D. de Cangé.