« »
 
[]« Derobator » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 074a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/DEROBATOR
DEROBATOR, Expilator, prædator, Gall. Pilleur. Chron. Estense ad ann. 1299. apud Murator. tom. 15. Script. Ital. col. 346 :
Invenerunt gentes dicti domini Maffæi, quæ derobabant campum ;... alia pars cucurrit ad campum, et occidebant, vulnerabant et capiebant inimicos Derobatores.
Vide Derobare.