« »
 
[]« Famfaluca » (par C. du Cange, 1678), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 409a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/FAMFALUCA
FAMFALUCA, et Famfoluca, voces incognitæ Somnero, cui in Glossis Saxonicis per vapul efferuntur. Scaturigo, πομφόλυξ. Vide Grimm. Ant. Jur. pag. 631. Nescio, an inde nostri suum Fanfelue, vel Fanfeluche hauserint, quibus vocabulis rem nihili ac quisquilias denotant. Vide Menagium v. Fanfreluche.
P. Carpentier, 1766.
Fafellue, Commentum, fabula, ejusdem originis, in tom. 1. Fabul. pag. 48 :
Elle li dist tant de bellues,
De Truffes et de Fafellues, etc.
Faffeuer, eodem sensu, in Lit. remiss. ann. 1407. ex Reg. 161. Chartoph. reg. ch. 329 :
Icellui Lourdel dist que c'estoient toutes tromperies ou Faffeuers.
Vide supra in Fallita 2. et infra Farluge. []