« »
 
[]« Fania » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 3, col. 412a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/FANIA
FANIA, ut Fagia, Silva proprie fagis consita, Gall. Faye, Hannoniensibus Faigne vel Fagne : unde la Faigne de Terlon, de Chimai, de Mariembourg, quæ totidem sunt nemora. Charta Dagoberti I. pro Monasterio Laubiensi ann. 640. apud Ægidium Wauldæum :
Dono Landelino Mauroso ex prædone converso prædium meum in Fania Wallare dictum.