« »
 
[]« 2 granata » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 4, col. 097a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/GRANATA2
2. GRANATA, f. Coccum, Gallis Ecarlate. Testamentum Cardinalis de Bolonia ann. 1373. apud Baluz tom. 2. Hist. Arvern. pag. 183 :
Eidem domino Regi do et lego meliorem mulam, quam habeam, cum pulcra sella de Granata. Instratos ostro alipedes,
apud Virgilium. Vide Grana 1.