« »
 
[]« Hæreditabiliter » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 4, col. 153c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/HAEREDITABILITER
HÆREDITABILITER, Jure hæreditario. Charta ann. circ. 1140. apud Madox Formul. Angl. pag. 40 :
Noverint tam præsentes quam futuri, quoniam molendinum de Lee, quod bonæ memoriæ Walterius Coventrensis Episcopus dedit Willelmo pistori et hæredibus suis Hæreditabiliter tenendum.
Ibidem recurrit semel et iterum. Vide Hereditaliter.
P. Carpentier, 1766.
Nostris Héritablement, Héritaulement et Irétaulement. Charta Walt. comit. de Avesn. ann. 1238. apud Marten. tom. 1. Anecd. col. 1007 :
Trois cent libres de blancs cascun an a prendre Héritaulement à men winnage d'Avesnes.
Alia ann. 1247. ex Tabul. S. Crisp. in Cavea :
Robert de Parnant chevalier soloit avoir à mon molin de Berzy demy muy de bled chascun an Irétaulement, que il tenoit en fié de mes ancesseurs. Hirétaulement,
in Ch. ann. 1293. ex Chartul. 21. Corb. Héritablement, in alia ann. 1332. ex Chartul. 21. Corb. Héritablement, in alia ann. 1332. ex Chartul. S. Mart. Pontisar. fol. 28. Vide infra Herediter.