« »
 
[]« Herbajare » (par C. du Cange, 1678), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 4, col. 189c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/HERBAJARE
HERBAJARE, Herbas depascere. Observantiæ Regni Aragon. lib. 7. tit. de Pascuis, § 7 :
Si aliquæ oves Herbajantur in aliquo loco, non possunt pascere talia animalia in loco seu termino convicino.
Nostri Herber dixerunt. Charta ann. 1290. ex Tabular. S. Quintini in insula fol. 7. v° :
Et en empeschant le chemin des nés pour aller pasturer et Herber és lieux dessusdits.
P. Carpentier, 1766.
Et Herbager, Lit. remiss. ann. 1459. in Reg. 188. Chartoph. reg. ch. 188 :
Le suppliant mena quatre bestes aumailles qu'il avoit engressées et Herbagées.
Aliæ ann. 1480. in Reg. 207. ch. 367 :
Ouquel villaige de Custrac (en Auvergne) a ung terrouer, appellé la Aste de Custrac, et autres deveses ou pasturaiges,... lesquelz ... sont ordonnez ... à faire paistre et Herbager les beufs arans dudit villaige.
Charta ann. 1343. ex Chartul. S. Vincent. Laudun. :
Item li habitant de Bucy ... doivent avoir aisement de Herber en notre terroir, ès lieus où il ont aisement de pasturage.
Ubi Herber est Herbam succidere et colligere : eam vero depascere [] sonat in Lit. remiss. ann. 1442. ex Reg. 176. ch. 161 :
Comme le suppliant eust vendu certaine herbe ou fourrage pour Herber ung poulain, etc.
Herbajarius. Qui pascuis invigilat. Jacobus I. Rex Arag. in Foris Oscæ ann. 1247. ubi de pascuis et gregibus :
Quotiens Merinus vel Herbajarius Domini Regis ad capannas venerit Infancionum, etc.