« »
 
[]« Ingravanter » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 4, col. 363b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/INGRAVANTER
INGRAVANTER, Haud gravate, lubenter, apud Acher. tom. 10. Spicil. pag. 18. Ingravate dixit Ammianus non semel.
P. Carpentier, 1766.
◊ Engraing vero nostris alias, Gravedo, capitis ex morbo affectio, et qui ita affectus est. Lit. remiss. ann. 1391. in Reg. 141. Chartoph. reg. ch. 5 :
L'exposant qui estoit nouvellement relevez d'une grosse maladie,... et estoit encores tout pesant et Engraing d'icelle maladie ; ... ledit exposant pour l'Engraing d'icelle maladie, etc.
Vide supra Gravatum.