« »
 
[]« 1 intrata » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 4, col. 405a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/INTRATA1
1. INTRATA, Introitus, ingressus, Ital. Intrata, Hisp. Entrada, Gall. Entrée. Charta Sancii Ramiri æra 1114. apud Morettum Antiq. Navar. pag. 621 :
Et quia vos primos me cognovistis per seniorem et per Regem ad illa Intrata de Papilona et reddidistis mihi illo castello, etc. Intrata sive introitus,
tom. 4. Concil. Hispan. pag. 518. Vide Entrata.
P. Carpentier, 1766.
Glossar. Provinc. Lat. ex Cod. reg. 7657 : Intrada, Prov. aditus, ingressus. Quid sit vero in re forestaria Arbre d'Entrée, aperte declaratur in Stat. ann. 1376. tom. 6. Ordinat. reg. Franc. pag. 235. art. 47 :
Aucuns coustumiers soubz umbre de leur coustume de prendre en nos forez et abbatre chesne en estant, qui nomment d'entrée ; c'est assavoir, sitost comme en la racine ou autre part en bas, il pevent mettre la cuignie et embattre à sec, etc.