« »
 
[]« Meleare » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 5, col. 329c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/MELEARE
MELEARE, Mesleiare, Mesleiam provocare, rixari. Charta ann. 1206. tom. 1. Probat. Hist. Brit. col. 805 :
Si forte contigerit quemque ex servientibus canonicorum rixando vel Meleando extra claustrum suum aliquem ex hominibus meis percuterit, si ad mesleiam applegiatus fuerit vel detemptus, ad me omnis jurisdictio pertinebit et in curia mea juri stabit. Sed si ad meleiam aplegiatus non fuerit nec detemptus, et ad claustrum [] redire poterit, omnis jurisdictio ad canonicos pertinebit. Verumtamen si infra claustrum serviens ipsorum rixando vel Mesleiando aliquem ex hominibus meis.... percusserit, etc.
Hinc Melleys, pro Querelleur, brouillon, Rixosus, in Lit. remiss. ann. 1375. ex Reg. 107. Chartoph. reg. ch. 209 :
Jehan Fenin, qui estoit homs rioteux et félons et Melleys, etc. Mellif,
eodem sensu, in charta Joan. ducis Brit. ann. 1433. ex Bibl. reg. :
Item si aucun des dits chappellains est Mellif, ne rioteux, il ne mangera point en salle. Merlis,
apud Bellom. Ms. cap. 1. pag. 3. v°. col. 2. et pag. 4. r°. col. 2. Meslieux, in Lit. remiss. ann. 1432. ex Reg. 175. ch. 115 :
Icellui Guerard, qui estoit homme merveilleux, Meslieux et rioteux, etc.
A verbo Meller, Discordiam concitare, vulgo Brouiller. Lit. remiss. ann. 1427. in Reg. 174. 6 :
Pour ce que icellui Wairon, qui estoit parent au suppliant, l'avoit Mellé envers le seigneur du Bos, etc.
Vide Mesleia.