« »
 
[]« Paissellare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 6, col. 095b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/PAISSELLARE
PAISSELLARE, Idem quod Paxillare. Vide in hac voce. Charta ann. 1270. in Tabular. Eccl. Autissiod. fol. 108 :
Quam (vineam) circumfodient, taillabunt, Paissellabunt, fodient et binabunt.
P. Carpentier, 1766.
Nostris Paisseller et Passeler in quibusdam provinciis, pro Echalasser, a Gallico Paissel, pedamentum, vulgatius Echalas. Charta Godefr. dom. Joinvil.. ann. 1213. inter Probat. tom. 1. Annal. Præmonst. col. 719 :
J'ai donné et quitté franchement tout mon bois, qui est auprès ma grand vigne.... pour Paisseller.
Lit. remiss. ann. 1391. in Reg. 142. Chartoph. reg. ch. 45 :
Et avec ce lui devoient Passeler environ un arpent et demi de vigne.
Aliæ ann. 1406. in Reg. 161. ch. 142 :
Le suppliant prist un Paissel ou escharas à vignes, etc.
Hinc Paixennage, Jus paxillos in silva exscindendi, in Charta Frider. ducis Lothar. ann. 1295. et Chartul. Romaric. ch. 34 :
Des Paixennages des boix que nous awons ensemble, acordons nous que li sonrais de ladite englise et nostre commendemens les vendront par acort.
Vide infra Passellus, Peissellus et Paxillare.