![[]](img/image.png)
«
2 renda » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans
du Cange,
et al.,
Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 123a.
http://ducange.enc.sorbonne.fr/RENDA2
2. RENDA, Census, reditus annuus, præstatio vectigalis, Gall.
Rente, ab Aremorico
Rent, quod idem significat, ut vult Lobinellus ; vel a ficta voce
Rendita
pro
Reddita ut Menagius opinatur. Charta vetus apud eumd. Lobinell. tom. 2.
Hist. Britan. col. 73 :
Mandavit per Thedei sacerdotem ad monachos Rotonenses ut
orarent pro eo, et dedit eis Ranbothan... sine censu et sine Renda, et sine opere, et
sine loch-caballis ulli homini.
Charta ann. 1355. ex Archivo S. Victoris Massil.
armar. Diniensi num. 50 :
Meliorabitur ferma sive Renda dicti Prioratus pro
premissis.
Contractus Monialium Artacellæ ann. 1403 :
Tradiderunt et
concesserunt ad Rendam sive firmam et titulo Rendæ tradiderunt... arrendatibus... omnes
proventus et gausidas pertinentes ad dictum monasterium.
De variis
rendarum generibus consule Glossarium juris Gallici. Vide
Rendea et
Renta.
P. Carpentier, 1766.
◊ Rendæ argenti, in
Invent. ann. 1476. ex Tabul. Flamar.
Rande, in Charta ann. 1270. ex Tabul. S. Mich.
in eremo.
Rendage, eodem sensu, necdum penitus obsoleto, in Lit. ann. 1303. tom. 1.
Ordinat. reg. Franc. pag. 386. art. 2 :
Lesquets ont jusques ci eu Rendage de la
moitié de leur terres.
Charta ann. 1401. ex Chartul. 23. Corb. :
Chacuns
autres journeux dessusdits renderont audit enfermier chacun an audit terme de Noel,
chacun journel une poitevine de Rendage. Rendaige,
in Reg. 13. ejusd. monast.
sign.
Habacuc ad ann. 1511. fol. 110. Quæ ultima vox in re monetaria idem sonat
atque
Seigneuriage, teste Boizardo. Occurrit in Lit. ann. 1396. tom. 8. earumd.
Ordinat. pag. 129.