« »
 
[]« Sacla » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 256b. http://ducange.enc.sorbonne.fr/SACLA
SACLA, Servitii genus, quo tenentes terras dominorum sarclare seu sarrire debent, Gallis Sarclage. Vide Sarculare. Charta Reneri dom. de Haconvilla ann. 1261. in Hist. Mediani Monast. pag. 327 :
Homines dictæ villæ..... furcam et falcem et Saclam et carruchas et vecturas annonæ et feni et omnes alias consuetudines quas mihi debebant... persolvent Ecclesiæ memoratæ.