« »
 
SALVATERRA 1, SALVATERRA 2.
[]« 1 salvaterra » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 291c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/SALVATERRA1
1. SALVATERRA dicta Massiliæ campana, cujus sono monebantur incolæ ut intra ædes suas, nocte adveniente, sese reciperent, sicque a furtis nocturnis salvarentur, unde vocis etymon. Statuta Massil. lib. 5. cap. 4 :
Statuimus.... quod nullus de cætero vadat per civitatem Massiliæ, vel suburbia civitatis contigua de nocte, ex quo campana quæ dicitur Salvaterra sonata fuerit, sine lumine.
[]« 2 salvaterra » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 291c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/SALVATERRA2
2. SALVATERRA, Gladii species, acinaces, Gall. Sauveterre. Joann. Chartier in Carolo VII. pag. 272 :
Sauveterres ou cimeterres, qui sont manieres d'espées à la Turque.
les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736.
Salvæterræ, Gall. Sauveterres, appellata quædam castella munita quod incolas salvos ab hostium incursionibus præstarent. Vide Valesium Notit. Gall. pag. 499. et infra Salvitas.