« »
 
[]« Vangata » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 8, col. 242a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/VANGATA
VANGATA, Ipsa actio terram ligone versandi. Statuta Mutin. Rubr. 135. fol. 24. v° :
Statutum est quod Pontesellus, qui vadit per braidam dom. Rainerii de Nonantula, per tres Vangatas ab hominibus de Nonantula cavari debeat.