« »
 
[]« Virgulatus » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 8, col. 350a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/VIRGULATUS
VIRGULATUS, ut supra Virgatus, Pannus virgulis quibusdam in longum vel in latum varia serie et colore porrectis distinctus, Gall. Etofe rayée. Statuta Eccl. Leod. ann. 1287. apud Marten. tom. 4. Anecd. col. 850 :
Clerici pannis rubeis, viridibus, et Virgulatis indecentis mensuræ non utantur sine causa.
Synodus Pergam. ann. 1311. apud Murator. tom. 9. col. 547 :
Vestes Virgulatas seu de catabriato, de medietate, vel listatas... minime deferentes.
Adde tom. 1. Rer. Mogunt. pag. 94. Inventar. S. Capellæ Paris. ann. 1363. ex Bibl. Reg. :
Item una alia toallia parata ad losenginas de armis Franciæ Virgulata de perlulis ad fimbrias.
Inventarium Gallicum :
Item une autre touaille parée à losenges des armes de France raiée de perles rouges.
P. Carpentier, 1766.
Vergelé, eodem sensu, in Invent. jocal. Eduardi I. reg. Angl. ann. 1297 :
Item une (coupe) d'or grenetée dedens, fachonée à maniere d'un hanap de voirre Vergelei.