« »
 
[]« Arrenduare » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 1, col. 403c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/ARRENDUARE
ARRENDUARE, ut supra Arrendare. Lit. Ludov. ducis Andegav. ann. 1374. in Reg. 109. Chartoph. reg. ch. 62 :
Nos dicta bona sic Arrenduata, etiamsi Arranduamentum non duret,... admortisamus,... absque eo quod... alii gubernatores et Arrenduatores qui sunt, vel erunt, etc.