« »
 
[]« Consulare » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 2, col. 528a. http://ducange.enc.sorbonne.fr/CONSULARE
CONSULARE, Consilium dare, Gall. Conseiller. Charta Guid. episc. Claromont. ann. 1281. in Reg. 73. Chartoph. reg. ch. 1 :
Consulare possunt illis, qui erunt de parentela sua quod pacem faciant, non tanquam consules, sed tanquam privatæ personæ.
Vide infra Consulere.