« »
 
[]« 1 herma terra » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 4, col. 201c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/HERMA1
1. HERMA Terra, id est, inculta. Charta ann. 1058. ex Tabular. S. Victoris Massil :
Ego Pontius de Rians dedi Deo, sanctæ Mariæ et sancto Victori terram Hermam et cultam.
Alia ann. 1455. ex eodem Tabular. :
Terra Herma quæ non laboratur.
Vide Eremus.