« »
 
SCALARE 1, SCALARE 2, SCALARE 3.
[]« 1 scalare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 328c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/SCALARE1
1. SCALARE, Scalis muros ascendere, Gallice Escalader. Scalator, qui scalas admovet, applicat. Chron. Astense apud Murator. tom. 11. col. 269 :
Joannes Turchus de Castello filius bastardus domini Antonii Turchi cum certa comitiva gentium armatorum, equitum et peditum venit de nocte apud civitatem Ast, et voluit Scalare castrum prædictæ cittadellæ, in quo tunc erat prædictus dominus gubernator ; et ibi habebat ædificia quamplura apta pro Scalamentis.... et habebat secum unum perfectum Scalatorem nomine Barberius de septimis.
Chron. Angl. Thom. Otterbourne pag. 250 :
Item accusavit eum, quod disposuerat intra dies natalitios nocte Scalasse muros manerii de Eltam, in quo Rex erat, et occidisse Regem.
Vide supra Scalamentum.
P. Carpentier, 1766.
Vide supra Eschallare.
[]« 2 scalare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 328c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/SCALARE2
2. SCALARE, Scalæ, gradus, Escalier. Miracula S. Zitæ tom. 3. April. pag. 525 :
Cum ipsa esset prope Scalare juxta introitum curtis, etc.
Vide Scalarium.
P. Carpentier, 1766.
Alias Escalle et Eschalle. Stat. monast. S. Egid. ann. circ. 1152. inter Probat. tom. 1. Hist. Nem. pag. 34. col. 1 :
Debet etiam (elemosynarius) facere scopare dormitorium et Scalare, per quem ascendunt.
Lit. remiss. ann. 1406. in Reg. 160. Chartoph. reg. ch. 303 :
Lesquelx supplians arrivez au bout de l'Eschalle dudit hostel, par laquelle l'en monte en la salle d'icellui, etc.
Aliæ ann. 1412. in Reg. 167. ch. 2 :
Le suppliant donna à icellui prestre d'un baston en descendant une Escalle de pierre, estant oudit hostel. Eschillon
vero dicitur de baculis, qui ad latera carri ad modum scalæ disponuntur. Lit. remiss. ann. 1379. in Reg. 116. ch. 258 :
Lequel chevalier tenoit en sa main par contenance un Eschillon de charette.
[]« 3 scalare » (par P. Carpentier, 1766), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 7, col. 328c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/SCALARE3
3. SCALARE, Scalæ pœna reum damnare, nostris Eschaller et Escheler. Charta ann. 1327. in Reg. 65. Chartoph. reg. ch. 42 :
Nec etiam debere clericos condempnatos, nisi solum ante fores ecclesiarum Scalare... Capientes, arestantes, Scalantes et carceribus mancipantes, etc.
Lit. remiss. ann. 1381. in Reg. 119. ch. 113 :
Ipse Johannes promotus ad iram, ore suo polluto protulit vile juramentum de beata et gloriosa Virgine Maria ; quapropter...... est in periculo Scalandi, nisi super hoc per nos provideretur eidem.
Arest. ann. 1402. 23. Febr. in vol. 9. arestor. parlam. Paris. :
Johannes Maurini per sententiam dictorum auditorum, cum mitra et camisia Scalatus fuerat.
Ibidem :
Pilorisari et in Scala poni fecerant.
Joinvil. in vita S. Ludov. edit. Cang. pag. 120 :
Il (S. Louis) fist Eschaller ung orfevre en braies et chemise moult villainement, à grant deshonneur.
Charta ann. 1339. ex Tabul. S. Joan. Laudun. :
Lesquelz religieux maintenoient que à eulz seulz et pour le tout appartient à drecier et avoir eschieles ou piloris dedens les termes de la commune en leur treffons, et de mettre en ycelle ceulz qui jureront le villain serment ;... et quant ceulz qui auront esté Eschielez, par l'ordenance des maire et jurez, seront descenduz, on ostera ladite eschiele, et par tant de fois comme il auront ordené à Escheler lesdis jurans le villain serment, ou fauls tesmoignage il pourront ladite eschiele redrécier et oster comme dit est. Escale
vero mulctæ species videtur, in Lit. ann. 1345. tom. 2. Ordinat. reg. Franc. pag. 230. Vide Scala 1.