« »
 
[]« Vanaciare » (par les Bénédictins de St. Maur, 1733–1736), dans du Cange, et al., Glossarium mediae et infimae latinitatis, éd. augm., Niort : L. Favre, 1883‑1887, t. 8, col. 240c. http://ducange.enc.sorbonne.fr/VANACIARE
VANACIARE, Delirare, desipere, vana dicere, Ital. Vaneggiare, Gall. Rêver. [] Acta S. Gerardi tom. 1. Jun. pag. 772 :
Cum crederent quod Vanaciaret, nec quod tam longe ire posset, etc.
Vide Vaniare et Vanizare.